■ consonància

Partició sil·làbica: con_so_nàn_ci_a
Etimologia: del ll. consonantia, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. música Qualitat d’un interval o d’un acord que produeix un efecte d’afirmació i de repòs a causa de la fusió dels sons que el constitueixen.
  2. poètica Identitat dels sons vocàlics i consonàntics a partir de la darrera vocal tònica entre dos mots o més.
  3. figuradament
    1. Acord, harmonia. Entre les nostres idees no hi ha consonància.
    2. en consonància amb locució prepositiva D’acord amb. La seva manera de vestir no està en consonància amb la seva edat.