■ conspiració

Partició sil·làbica: cons_pi_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. conspiratio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. Acció de conspirar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Acord entre dues o més persones per a cometre un delicte.
  3. ciències polítiques Conjura o complot contra l’estat, un règim polític, un personatge polític o un organisme de poder.