■ constel·lar

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. constellatus, -a, -um ‘situat en una mateixa constel·lació, ple d’estels’ o constellatio ‘constel·lació’ 1a font: s. XX, Ruyra
    verb transitiu
  1. Sembrar d’estels, adornar d’estels.
  2. figuradament Constel·lar de diamants un braçalet.