■ consternació

Partició sil·làbica: cons_ter_na_ci_ó
Etimologia: del ll. consternatio, -ōnis ‘trasbalsament, agitació’ 1a font: 1696, DLac.
femení Aflicció profunda, aclaparament produït per una desgràcia, una catàstrofe. La seva mort ha produït una gran consternació.