■ constitució

Partició sil·làbica: cons_ti_tu_ci_ó
Etimologia: del ll. constitutio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de constituir;
    2. l’efecte. La constitució d’una nova societat. La constitució d’una renda.
    1. Manera d’estar constituïda una cosa.
    2. Conjunt de forces físiques i vitals d’un individu.
    3. antropologia Biotip.
    1. història del dret Disposició legislativa dels emperadors romans.
    2. dret català A partir de la cort de Barcelona de cap a la fi del segle XIII, norma estatuïda pel rei a les corts amb el consentiment i l’aprovació dels estaments que la formaven.
    3. dret canònic Disposició conciliar o papal sobre qüestions de fe o sobre els costums.
    4. dret constitucional i història Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i els deures dels ciutadans, regula el sistema de poder i defineix els òrgans i llurs formes i llurs funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.