■ construïble

Partició sil·làbica: cons_tru_ï_ble
Etimologia: de construir
    adjectiu
  1. Que pot ésser construït.
  2. matemàtiques
    1. Dit d’un objecte matemàtic que pot ésser construït respectant determinades hipòtesis. Conjunt construïble.
    2. Dit de les figures geomètriques que poden ésser construïdes amb regle i compàs.