■ consumar

Etimologia: del ll. consummare, íd.
    verb transitiu
    1. Portar (alguna cosa) a acompliment definitiu. Amb aquella derrota consumà el seu fracàs.
    2. dret penal Fer tots els actes necessaris per a cometre (un delicte) i dur-lo a terme.
    3. dret civil Donar compliment a un contracte o a un acte jurídic perfeccionat.
    4. consumar el matrimoni dret canònic Efectuar els cònjuges la primera unió carnal.
  2. antigament Consumir.