■ consumir

Etimologia: del ll. consumĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb [també com dormir]
    1. transitiu Gastar, destruir (alguna cosa) per descomposició, dissipació, combustió, etc. No engegar la calefacció per no consumir electricitat.
    2. pronominal L’espelma s’ha consumit tota.
    3. transitiu especialment Prendre alguna cosa com a aliment. Consumir moltes patates.
    4. transitiu per extensió Utilitzar (un producte) per a satisfer una necessitat real o creada. Darrerament, la societat consumeix molts cosmètics. La publicitat fa consumir productes que no necessitem.
    5. usat absolutament Una societat que consumeix molt.
    6. transitiu litúrgia Sumir.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer perdre el vigor, la vitalitat, etc. (d’algú) una intensa afecció física o moral. El neguit em consumeix.
    2. pronominal S’ha consumit d’esperar.