■ contestació

Partició sil·làbica: con_tes_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. contestatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Contesta.
  2. sociologia Actitud d’enfrontament envers les estructures i les ideologies de caràcter autoritari.