■ continència

Partició sil·làbica: con_ti_nèn_ci_a
Etimologia: del ll. continentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Virtut que consisteix a contenir-se, a mantenir dins uns límits prudents la satisfacció dels plaers, especialment dels sexuals.
    1. Capacitat de retenció.
    2. fisiologia animal Estat d’un esfínter que funciona amb normalitat.