■ contort | contorta

Etimologia: de contòrcer-se
    adjectiu
  1. botànica
    1. Dit de l’òrgan vegetal torçut.
    2. Dit de la prefloració en què cada sèpal o pètal cavalca damunt el precedent.
    3. Dit de la planta amb prefloració contorta.
  2. histologia Dit de la primera porció del túbul renal (proximal) i de la que segueix la nansa de Henle (distal).