■ contrari
| | contrària

Compareu: contradictori
Etimologia: del ll. contrarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Oposat. La seva opinió és enterament contrària a la teva.
    2. lògica En la lògica aristotèlica, dit de dos termes que, dins el mateix gènere, són separats per la major diferència possible.
    3. lògica Dit de dues proposicions universals una de les quals és afirmativa i l’altra negativa.
  2. adjectiu
    1. Que va en sentit invers. Ells anaven en direcció contrària. Vent contrari a la navegació.
    2. música Dit del moviment melòdic que s’estableix entre dues parts musicals, de manera que, mentre l’una ascendeix, l’altra descendeix.
  3. adjectiu Desfavorable, perjudicial. La seva opinió és contrària als meus interessos. El vent avui ens és contrari.
  4. masculí Cosa oposada. Va succeir precisament el contrari del que ell havia pronosticat.
  5. masculí i femení Adversari, enemic.
  6. al contrari locució adverbial Al revés. Ell és avar, i ella, al contrari, malgastadora.
  7. al contrari de locució prepositiva Al revés de. Ell, al contrari de tu, sempre fa el que li manen.