■ contrariar

Partició sil·làbica: con_tra_ri_ar
Etimologia: de contrari 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Oposar-se (a alguna cosa), anar-hi en contra. L’antídot contraria els efectes nocius d’un verí. Això contraria els meus projectes. Amor contrariat.
  2. Oposar-se a les intencions, als desigs, etc. (d’algú); contrariejar. No suporta que el contrariïn. Aquesta visita m’ha contrariat.