■ contrastiu
| | contrastiva

Partició sil·làbica: con_tras_tiu
Etimologia: de l’angl. contrastive, íd., der. de to contrast ‘contrastar’ 1a font: c. 1950
    adjectiu lingüística
  1. Que compara llengües o varietats i n’estudia les diferències. Lingüística contrastiva.
  2. Que permet establir oposicions significatives en una llengua. Tret contrastiu.