■ contravenció

Partició sil·làbica: con_tra_ven_ci_ó
Etimologia: del b. ll. contraventio, -ōnis, íd. 1a font: 1512
    femení
    1. Acció de contravenir;
    2. l’efecte.
  2. dret Transgressió lleu d’una norma o violació d’allò que hom ha pactat.