■ contreure

Partició sil·làbica: con_treu_re
Etimologia: de treure
    verb [p p contret -a]
  1. transitiu
    1. Establir amb algú (un lligam que implica obligacions mútues), adquirir amb algú (una obligació). Contreure amistat amb algú. Contreure relacions amb algú, obligacions envers algú.
    2. contreure deutes Caure en deute amb algú.
    3. contreure matrimoni Casar-se.
  2. transitiu Adquirir, agafar, un vici, una malaltia, un costum. On ha contret aquesta mania? Contreure la grip.
    1. transitiu Reduir (un cos) a un volum menor sense disminuir-ne la massa. El fred contreu els cossos. Contreure un múscul.
    2. pronominal Els músculs es contreuen per l’escurçament de les fibres.
  4. gramàtica
    1. transitiu Escurçar per omissió d’un so o de més. El català contreu l’article “el” amb la preposició “per” i diu “pel”.
    2. pronominal “A” i “el” es contreuen en “al”.