■ contrició

Partició sil·làbica: con_tri_ci_ó
Compareu: constricció
Etimologia: del ll. contritio, -ōnis ‘trituració, contrició’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení cristianisme
  1. Penediment d’haver pecat que procedeix de la consciència que l’ofensa a Déu és deplorable en si mateixa, i no en virtut del càstig que pugui merèixer.
  2. acte de contrició Oració o fórmula que expressa el penediment de contrició.