■ conurbació

Partició sil·làbica: con_ur_ba_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. cum ‘amb’ i urbs, urbis ‘ciutat’
femení urbanisme Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes i que arriba fins a fer desaparèixer l’espai rural intersticial.