■ conveí | conveïna

Partició sil·làbica: con_ve_í
Etimologia: de veí 1a font: s. XV, Curial
    [plural conveïns conveïnes]
  1. adjectiu Situat al costat d’altres o en les proximitats d’altres. Començà a regnar i senyorejar els pobles conveïns.
  2. masculí i femení Persona que, ensems amb altres, és veïna d’un mateix poble.