■ conveniència

Partició sil·làbica: con_ve_ni_èn_ci_a
Etimologia: del ll. convenientia ‘conformitat, acord’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de convenient; utilitat. Ara veu la conveniència de fer-ho.
  2. Cosa o situació convenient per a algú. Només mira les seves conveniències.