convictori

Accessory
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. convictus, -a, -um, participi de convivĕre ‘conviure’ 1a font: 1839, DLab.
Body
masculí catolicisme Institució per a la vida comuna de clergues que es preparen per al presbiterat o que l’acaben de rebre, destinada a llur entrenament en l’activitat pastoral.