■ convinença

Etimologia: del ll. convenientia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat.
    1. Acord, pacte.
    2. història del dret Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement i sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne.
  3. dret català Mitja guadanyeria.