■ convolució

Partició sil·làbica: con_vo_lu_ci_ó
Etimologia: del b. ll. convolutio, -ōnis ‘acció d’enrotllar’
    femení
  1. botànica Enrotllament longitudinal.
  2. matemàtiques Donades dues funcions reals de variable real, f(x) i g(x), funció definida per la integral: (f*g) (x) = f(x) *g(x) = ʃ-∞∞ f(t) g(x—t) dt.