convulsionari
| | convulsionària

Partició sil·làbica: con_vul_si_o_na_ri
Etimologia: de convulsió
masculí i femení història eclesiàstica Membre d’una secta jansenista del segle XVIII formada pels fidels de Francesc de París, a la tomba del qual hom pretenia que es feien miracles i els devots experimentaven fenòmens de convulsió.