■ corc

Etimologia: de corcar 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. entomologia
    1. Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, en el gra o en altres productes vegetals, dels quals s’alimenten, com el corc del pa (Stegobium paniceum), el corc de la fusta o rellotge de la mort (Anobius punctatus), el corc gros del gra (Tenebriodes mauritanicus), el corc de la vinya (Synoxylon sexdentatum), el corc dental del gra (Oryzaephilus surinamensis), el corc del llegum (Bruchus pisorum), anomenat també jaumet, el corc del blat (Calandra granaria), el corc de l’arròs (Calandra oryzae), el corc de la pomera (Anthonomus grandis), el corc de l’olivera (Phlocohibus scarabeoides) i el corc de l’om (Scalytus sulcifrons).
    2. Nom genèric aplicat a les erugues de diversos lepidòpters, com ara el corc dels troncs (Cossus cossus), i els tortrícids corc de les pomes i les peres (Cydia pomonella) i corc del raïm (Lobesia botrana).
    3. corc de la fruita Qualsevol larva que viu en la fruita.
  2. corc marí broma3.
  3. patologia Càries d’un os o d’una dent.
  4. figuradament Persona o cosa que va consumint la hisenda, els cabals, etc., d’algú.