■ corcoll

Etimologia: d’origen incert, sembla resultat d’un encreuament entre corc o corcó i l’aragonès gorgollo ‘insecte coleòpter’ (cast. gorgojo) o també el cat. capoll (de la baldufa)
    masculí
  1. capoll 2 1. Ballar de corcoll una baldufa.
  2. per analogia
    1. anar (o caure) de corcoll Caure (algú).
    2. anar de corcoll figuradament Decaure (algú o alguna cosa), esfondrar-se.