■ corneta

Etimologia: de corn 1a font: c. 1390, Torcimany
  1. música
    1. femení Instrument musical de vent, de metall, de perforació cònica molt accentuada, de so agut i estrident, molt utilitzat a les bandes militars.
    2. corneta de bec Instrument musical de vent, generalment de fusta, de perforació cònica amb forats.
    3. masculí i femení Persona que toca la corneta.
  2. femení nàutica Banderola que acaba en dues puntes i té una escotadura angular.