■ corporació

Partició sil·làbica: cor_po_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. corporatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Grup organitzat de persones. Corporació professional.
    1. Associació de persones lligades entre elles per una comunitat de regles, d’obligacions, de privilegis. Corporacions religioses.
    2. especialment dret administratiu Entitat d’interès públic constituïda per l’associació permanent i obligatòria de persones físiques o jurídiques per a l’administració i la defensa de llurs interessos.
    3. corporació municipal dret ajuntament 4 1.
  3. en corporació Íntegre, amb tots els membres d’una institució, d’una associació, etc. L’ajuntament assistí a l’acte en corporació.