■ correcuita

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia corre-cuita]

Partició sil·làbica: cor_re_cui_ta
Etimologia: de corre (imperatiu) i cuita (imperatiu) 1a font: 1803, DEst.
Mot emprat en l’expressió a correcuita locució adverbial Amb presses, sense dedicar-hi el temps degut.