■ correguda

Etimologia: de córrer 1a font: 1328
    femení
    1. Acció de córrer l’home o un animal. Quina correguda que hem fet!
    2. en una correguda En poca estona, anant de pressa. Ves-hi en una correguda.
    1. Cursa, cos. Una correguda de bicicletes, de cavalls.
    2. esports En el beisbol, punt que aconsegueix un jugador atacant quan ha recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge les tres bases del diamant o camp interior i arriba a la base de meta sense ésser eliminat, cosa que constitueix l’objectiu final de tota acció ofensiva.
    3. correguda de bous Fet de córrer bous.
    4. correguda de joies folklore A l’Horta i a la ciutat de València, cursa o correguda de cavalls muntats a pèl per llauradors per a celebrar esdeveniments polítics i d’altra mena.
    5. correguda de sacs Cos de sacs.
  3. Acció de recórrer un país en so de guerra, per saquejar-lo.