■ correspondència

Partició sil·làbica: cor_res_pon_dèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. correspondentia, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de correspondre o de correspondre’s.
    2. Relació mútua. Entre aquests dos mots no hi ha correspondència perfecta.
    1. Carteig, comunicació entre persones per bescanvi de cartes. Estar en correspondència amb algú.
    2. correus i dret Conjunt de cartes, d’impresos i d’altres trameses que circulen per mitjà del correu, incloses les comunicacions telegràfiques.