■ corretja

Etimologia: del ll. corrigia, íd. 1a font: 1271
    femení
    1. Banda o llenca de cuir. Cenyir-se el cos amb una corretja. El rellotger ha canviat la corretja del rellotge.
    2. corretja de transmissió Òrgan de transmissió de la potència entre dos eixos allunyats que proporciona un acoblament flexible i econòmic.
    1. Resistència a rompre’s d’una cosa viscosa, flexible.
    2. tenir corretja figuradament Tenir molta paciència, saber-se dominar.
  3. construcció Bigueta col·locada horitzontalment, recolzada damunt dues encavallades o dues bigues, que serveix alhora de recolzament als cabirons per tal de formar la coberta o teulada.
  4. ictiologia Caputxó.