■ corroboració

Partició sil·làbica: cor_ro_bo_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. corroboratio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de corroborar;
    2. l’efecte.
  2. diplomàtica Una de les clàusules finals d’un diploma que, paral·lelament a les sancions, resumeix la part dispositiva del text.