■ corrugatiu
| | corrugativa

Partició sil·làbica: cor_ru_ga_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. corrugatus, -a, -um, participi de corrugare ‘formar arrugues’
    adjectiu
  1. Que produeix corrugació.
  2. botànica Dit de la vernació o la prefloració en què les fulles o els antofil·les són plegats irregularment.