■ corruixar-se

Partició sil·làbica: cor_rui_xar-se
Etimologia: d’origen incert, probablement ll. vg. *corruptiare, der. de cor ruptum ‘cor trencat, aclaparat’, d’on el sentit de ‘enutjar-se’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
verb pronominal Enfellonir-se.