corruixes

Partició sil·làbica: cor_rui_xes
Etimologia: probablement de corruixar, en el sentit ant. de ‘molestar, preocupar’, amb influència de corredisses
    femení plural dialectal
  1. Presses, afanys, atrafegament. Tot eren corruixes a l’hora de fer el dinar. Anar amb corruixes.
  2. amb presses i corruixes locució adverbial Apressadament, a correcuita.