■ corsecar

Etimologia: de cor1 i secar 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Causar (en un ésser vivent) una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós; consumir, decandir. La manca d’aigua corseca les plantes.
    2. pronominal Les plantes es corsequen.
  2. figuradament
    1. transitiu Una intensa afecció física o moral consumir, fer perdre el vigor, la vitalitat, etc. Aquests disgusts el corsequen.
    2. pronominal La pobra dona s’ha corsecat treballant.