■ cortesà
| | cortesana

Etimologia: molt probablement de l’oc. cortesan, pres de l’it. cortegiano, segurament del b. ll. cortesanus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu i masculí i femení Pertanyent a la cort d’un príncep.
  2. femení
    1. Dona de costums laxos, culta i socialment influent.
    2. per extensió Prostituta.