■ costa1

Etimologia: del ll. costa ‘costella; costat del cos; part lateral i pendent d’altres coses’ 1a font: s. X
    femení
    1. antigament costella 1.
    2. antigament Regió on hi ha costelles; costat1 1.
    3. botànica Filet que fa ressalt a la superfície de diversos òrgans vegetals, especialment en els fruits de les umbel·líferes.
    4. entomologia Zona o vora inferior de l’ala dels insectes.
    5. de costa locució prepositiva antigament Prop de.
  2. geomorfologia Tros de terra que és en contacte amb la mar.
    1. Pendent d’un terreny.
    2. per extensió Pla inclinat.
    3. costa amunt (o avall) locució adverbial En direcció a la part superior (o inferior) d’un pla inclinat.
    4. venir (o fer-se) costa amunt figuradament Resultar una cosa difícil o molesta.



    4. Vegeu també:
    costa2