■ crebantar

Etimologia: del ll. vg. *crepantare ‘fer esclatar’, del ll. crepare ‘cruixir, esclatar’ 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu
    1. Un cop violent, una batzegada, etc., fer perdre consistència o resistència a alguna cosa.
    2. figuradament Crebantar la moral de la població.
  2. pronominal Els peus se’t crebantaran de tant caminar.