■ credença

Etimologia: de l’it. credenza (b. ll. credentia ‘confiança’), del costum dels senyors que, per por de ser emmetzinats, feien tastar el menjar abans de servir-lo; el nom passà a la tauleta de servei 1a font: 1707
    femení
  1. Tauleta, conjunt de prestatges, armariet, etc., on hom posava els objectes que calia tenir a mà per al servei de taula.
  2. litúrgia Tauleta, prop de l’altar, per a tenir-hi les canadelles i d’altres instruments litúrgics.
  3. llibre de credença història Llibre de comptes de les germandats i confraries.