■ credencial

Partició sil·làbica: cre_den_ci_al
Etimologia: del b. ll. credentialis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que acredita.
    1. femení Document personal d’un policia que acredita la seva pertinença al cos.
    2. carta credencial (o lletra credencial, o simplement credencial f) dret administratiu Document que acredita el nomenament d’un funcionari públic i que serveix perquè hom li doni possessió de la seva plaça.