■ criador
| | criadora

Partició sil·làbica: cri_a_dor
Etimologia: de criar
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que per ofici té cura de la cria d’animals.
  2. adjectiu
    1. Dit de la terra on es produeix amb abundor un determinat animal. Una terra criadora de gallines.
    2. per extensió Un home criador de polls.