■ cric2
| | crica

Etimologia: d’origen onomatopeic, del so del diner en ésser guardat
  1. adjectiu Mesquí, gasiu. L’abril és molt cric: mostra aigua i no la dona.
  2. masculí Receptacle de vidre molt estret de boca per a poder beure.



    3. Vegeu també:
    cric1