cruspir

Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement de formació expressiva, potser també amb influx de cruixir, en el sentit ant. i dialectal de ‘triturar’, i de urpir ‘arrabassar amb una urpada’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb col·loquialment
  1. transitiu i usat absolutament Menjar voraçment. Com cruspeix, aquest paio!
  2. pronominal [amb complement determinat] Ja t’has cruspit tots els caramels?