■ cua-roig
| | cua-roja

Partició sil·làbica: cu_a-roig
Etimologia: de cua i roig
  1. adjectiu Que té la cua roja.
  2. masculí ictiologia Barb de muntanya.
  3. femení ornitologia Cotxa cua-roja.
  4. femení meteorologia Llampó.