■ cubooctàedre [o cubooctaedre]

Partició sil·làbica: cu_bo_oc_tà_e_dre, cu_bo_oc_ta_e_dre
Etimologia: de cub i octàedre
masculí geometria Cos que resulta de tallar els vuit angles sòlids d’un cub de manera que en resulta un políedre que té vuit cares que són triangles equilàters i sis cares quadrades.