■ cugucia

Partició sil·làbica: cu_gu_ci_a
Etimologia: de cuguç 1a font: 962
    femení
  1. antigament Adulteri.
  2. història del dret A Catalunya, als segles XI i XII, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional.
  3. història del dret A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o de bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.