cuinar

Accessory
Partició sil·làbica: cui_nar
Etimologia: del ll. vg. td. cocinare, íd. (v. cuina) 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    verb transitiu
  1. Coure i preparar menjar. He cuinat un fricandó d’allò més bo.
  2. usat absolutament Saber cuinar.