■ cuitacorrents

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia cuita-corrents]

Partició sil·làbica: cui_ta_cor_rents
Etimologia: de cuita (imperatiu) i corrents 1a font: c. 1800
Mot emprat en l’expressió a cuitacorrents locució adverbial A correcuita.